Picture slideshow made with Smilebox

Dramatització de "Joan el Cendrós"

Crònica de Ángela Segura Pérez i Marta García Mares. 3rESOL

El passat 10 de febrer, els alumnes de 1ESO Lvan representar :“Joan el Cendrós”, amb l'assistència d'un espectador d'excepció: Carles Alberola, autor de l'obra.

La història tracta de la vida d’ un xic anomenat Joan (interpretat per Àlvaro Soro) el qual està enamorat d’ Elena ( Mar) però té un problema: la seua família abusa d’ell.

El repartiment estava format també per un munt de personatges secundaris com el professor (Claudio)

o el grup d´amigues que envoltaven  Elena (Ada, Alicia i Estela).

Aquesta dramatització va ser representada al saló d’actes i va haver-hi gran quantitat d´espectadors entre els quals cal destacar Carles Alberola , autor de l’ obra, que ens va honrar amb la seua presència i que va riure amb la frescura i espontaneïtat dels jòvens actors.

En acabant, tingué també l'amabilitat de respondre unes preguntes que li feren els alumnes, i, per últim, ens concedí una entrevista en exclusiva per a la nostra revista "L'ull digital del Llull".

 

Entrevistem Carles Alberola

Per Àngela Segura i Marta García

Hui tenim el plaer d’entrevistar Carles Alberola. Aquest actor, director i dramaturg valencià, va nàixer a Alzira al 1964. Va crear la companyia Albena Teatre i va dirigir i interpretar moltes obres com “Besos” que va rebre el premi de la crítica de València a la millor direcció escènica.

Ara sí, comencem l’entrevista.

1- Quan començà el teu interés pel món de la interpretació? Des de xicotet tenies afició per la lectura, el teatre o la televisió? A dia de hui que t’agrada més actuar, dirigir o escriure?

- (Riu) Són tres preguntes... Bé, aniré contestant per ordre. Supose que el meu interés naix des de menut. Era un consumidor compulsiu de pel.lícules, com també ho són ara els meus fills. Als 11 anys més o menys vaig dir que volia dedicar-me al món de la interpretació, després m’agradava actuar i, sobretot, dirigir. Descobrí que realment darrere d’aquelles pel.lícules hi havia una persona que s’encarregava de cohesionar-ho tot.
- A part de les pel.lícules sempre m’ha agradat la lectura, perquè els llibres són una finestra oberta a la imaginació, com es diu a “Joan, el Cendrós”.

- No sabria dir que m’agrada més fer, perquè les tres coses van de la mà. Hi ha projectes en què faig a soles una cosa o en altres que faig diverses, però depén del personatge i d’altres factors. Tot i que probablement en la vessant que em trobe més còmode, no significa que em done més plaer, és en la direcció.

2- En qué et bases a l’hora d’escollir els actors o actrius per a un determinat paper? Es fàcil trobar un actor que complisca perfectamente les característiques del personatge que vares pensar en un principi?

- A mí m’agrada fer el que s’anomena vestits a mida, és a dir, jo tinc una idea al cap, porte temps pensant què vull, comence a fer un esbós de l’obra i ja he pensat quin actor o actriu interpretarà el personatge. D’alguna manera l’escriptura està condicionada amb le selecció dels actors. Però, no sempre va de la mà, aleshores has de fer un càsting, els actors que han interpretat un poc de l’obra no es trien a soles si l’han fet bé o no, els has d’entendre i has de poder compartir un llenguatge comú. En el treball de la interpretació les coses no es donen, es diuen i es fan, és un camí a recòrrer. Una de les coses més importants a l’hora de triar és encertar, perquè l’actor és la part visible del teu treball.

3- Quin és l’autor o autora que més t’ha influït en la teua professió?

- Hi ha tants i tan bons que és complicat dir-ho, però més que estar influït pel teatre, estic més pel cinema. Pels guionistes quan veus les seues pel.lícules com Billy Wilder, Mankiewicz, Woody Allen i companys com Robert Garcia i Pasqual Alapont amb els quals he tingut el plaer de treballar.

4- Després de “Autoindefinits”, “Maniàtics” i “Socarrats”. Estàs preparant alguna comèdia de televisió?

- Tenim altres projectes, ara estem intentant que la sèrie “ Unió Musical Da Capo”, que no és del tot comèdia, continue amb més temporades. I també alternarem la nostra feina tant en el que és l’audiovisual amb el teatre que són camps complementaris on ens trobem molt agust.

Ací acaba la nostra entrevista. Moltes gràcies pel teu temps. Esperem que continues delectant-nos amb les teues obres.

José Palenzuela, de 1rBatx.A, estrena obra

Una historia d'amor, odi i gelosia

JOSÉ PALENZUELA debuta com autor teatral

Crònica de Mario Montagud. 3rESOL

El passat dia 10 de Febrer, a l’aula de teatre va tenir lloc la representació d’una obra dirigida per José M. Palenzuela, estudiant de 1r de Batxillerat.

L’obra conta una història d’odi, gelosia, enveja i amor no correspost. Ocorre en una mansió on viuen: el comte, que és el propietari de la mansió i de la fortuna; la comtessa; el germà del comte, que vol llevar-li el poder; el criat i la seua esposa, la qual té un romanç amb el comte. L’esposa del comte sap que el seu marit li és infidel amb la criada però li ho perdona i tramen un pla per poder agafar “in fraganti” al seu marit i, així, poder demanar-li el divorci. Alhora, el germà del comte i el criat volen assassinar-lo per poder quedar-se amb tota la fortuna, però el comte els descobreix i els mata sense més material que una pistola i dos bales. Al descobrir que està mort, la criada decideix assassinar la comtessa per poder estar amb el seu amat, però la comtessa els enganya fent vore que està morta i els mata. Al final de la història l’única que queda viva és la comtessa. Tota una tragèdia.

Després que s’abaixara el teló, una ona d’aplaudiments va inundar la sala pel bon treball fet pels actors, companys de José Manuel, i també, perquè no dir-ho -donat que ningú, jo inclós, va deixar d’admirar-la -, per l’atractiu de l’estudiant que feia de criada.

En definitiva, l’ obra resultà tot un èxit i, fins i tot, els xicotets errors tècnics li van afegir un colp de comèdia molt oportú. El primer error va ser quan, al començar l’obra, la “comtessa” quasi es cau de les escales, però això només va produir unes poques rialletes. El gran colp de gràcia el va produir l’errada de so que va fer que el protagonista es quedara com un estaquirot, embobat, amb la pistola a la mà.

Amb tot, la representació va ser un èxit rotund i l’autor de l’obra, José Palenzuela, va demostrar la seua habilitat creativa i directiva. Enhorabona!